Ha estat avui, després de la sessió d’homeopatia de dimecres, i d’una conversa amb Vera, que s’ha aguditzat aquest sentit d’injustícia. Estem molt emprenyades i ens sembla molt injust que ningú ens hagi avisat!
Per què cap de les dones més grans que nosaltres no ens ho havia explicat? Moltes són molt intel·lectuals, però han caigut en el mateix tabú o conflicte que les nostres àvies ignorants.
Ens ho deuen. No es just que no ens hagin ajudat a preparar-nos ni a entendre-ho!
Hem passat per un llarg temps, molt difícil. Ha hagut por, desconcert i tristesa i no ho enteníem. Hem viscut moltes tensions, hem hagut de prendre moltes decisions, viure situacions laborals i personals difícils, però... hi havia alguna cosa inexplicable en el nostre comportament. Alguna cosa ens havia convertit en desconegudes per nosaltres mateixes.
Fa una llarga temporada em costava molt entendre’m.
Davant d’algun conflicte, per petit que fos, la reacció era desmesurada. Em recordava reflexiva i responsable, però també molt alegre, sense pors i amb molta empenta. Ara, tant neguit, tanta tristesa, em desconcertava.
Ho vaig escriure fa pocs dies, això s'està convertint en un relat sobre la menopausa!
De com els canvis hormonals influeixen sobre la vida! Mica en mica aniré posant tot el que aprengui. No puc deixar de fer-ho!
No hay comentarios:
Publicar un comentario